LES TIC COM A EINA DE COMUNICACIÓ ESCOLA FAMÍLIA

En aquest tema, hem vist quina potencialitat tenen les TIC per ajudar-nos a conseguir una tasca del tot complexa: La comunicació escola-família. Sembla que en els temps que corren, en què tot està informatizat i la informació és capaç de travessar el món en tan sols uns instants, la família ja ha de tenir una evidenciada relació de participació amb l'escola. 

Contràriament a l'anterior evidència no és així. Seguim tenint una escola, en la qual les famílies tenen un paper secundari, en les quals la família només aporta els infants i això no és gens satisfactori per als nostres infants. 

Les noves Tecnologies, ens posen a l'abast un caramull de facilitats que abans no tenien, i les quals ens permeten millorar la relació amb les famílies sempre que en facem un bon ús. Hem de distingir, el grau d'implicació de les famílies entre PARTICIPACIÓ que significa que les famílies forment part d'una activitat ja pensada, mentre que la COL·LABORACIÓ, va més enllà, i les famílies tenen part en el paper de planificació de les activitats.

El paper de les famílies en la vida dels centres, ha anat variant al llarg dels anys encara, que no al ritme que esperem que ho haurien d'haver fet.

L'any 1978 amb la Constitució s'aprova la participació de la família en l'escola qu es concreta posteriorment en la LODE el 1985. la LODE estipula la participació dels pares en consells escolars i posteriorment, la LOGSE recuperarà aquest aspecte cinc anys després. A més d'això però, aquesta llei permetrà implicar als pares per aconseguir els objectius educatius fins que finalment la LOE el 2006 parla del paper dels pares de la següent manera: "la participación de los padres como un valor básico para la formación de ciudadanos autónomos, libres..."

Per tant, la teoria, la normativa la tenim, ara el que ens falta és posar-la en pràctica. Hem de canviar el xip i crear una escola innovadora. Això només serà possible mitjançant un Aprenentatge Comunitari, la qual cosa implica juntar tots els agents que intervenen en procés educatiu per aconseguir el millor ensenyament pels infants del nostre futur.

Actualment existeixen un gran ventall de possibilitats amb les TIC que permeten utilitzar-les per a construïr aquesta escola comunitària. Estemp parlant de:

- Escoles de pares en web: per aconsellar els pares en alguns aspectes educatius, compartir inquietuds.

- Comunitats d'aprenentatge: tota la comunitat hi participa

- Informar a través de SMS

- El correu electrònic, que ha millorat molt la relació amb les famílies

- Els Blogs, són una eina molt interessant per a compartir activitats

- Xarxes socials, permeten mitjançant l'ús de plataformes tenir un punt de trobada comú.

Tot això està molt bé, però realment tenim com a docents la formació per a posar en marxa aquest tipus d'escola? Fins a quin punt les noves tecnologies ens fan avançar i fins a quin punt ens fan retrocedir? Són qüestions en les quals hauríem de reflexionar per saber en quin punt ens trobem i cap on hem d'avançar.

La Integració Curricular dels Mitjans i Recursos Tecnològics

LA INTEGRACIÓ DE LES TIC A L'AULA

En aquesta última unitat, hem parlat de l'evolució que ha sofrit la inserció de les TIC  a l'escola des del final del segle XX fins als nostres dies.  La seva introducció començà amb un gran auge , projectes, però a mesure que passaren els anys decaigué aquest auge degut a problemes pressupostaris i d'infraestructures. Anys després resorgí una altra vegada i així paulatinament. Aquesta seria a mode de resum, un esquema d'aquesta inserció de les TIC.

1) Fi s.XX : PRIMERS PROGRAMES INSTITUCIONALS: incorporació de la informàtica al currículum, formació del professorat en aquest camp, creació de software i ús de l'ordinador en l'adminsitració. PROJECTE ATENEA.

2) Anys 90: LOGSE: no prioritza les TIC. reducció dels recursos destinats a les TIC i estancament d'aquestes.

3) s.XXI: FASCINACIÓ PER INTERNET: e-Learning 2000: dotació de totes les escoles d'internet, formació al professorat... España.es i plans autonòmics: XARXIPÈLAG.

Com podem observar en l'esquema, la integració de les TIC ha sorgit avanços i retrocessos al llarg de la seva implantació i no vol dir que això no torni a passar, malgrat ara estem arribant en un punt en què tot està totalment tecnologitzat.  No es tracta simplement de tenir ordinadors, programes multimèdia per a integrar les TIC, sinó que tots els agents compromesos en el procés educatiu han de posar part per a que això funcioni. Estem parlant dels professors, els alumnes, els pares i tota la comunitat educativa.

Asorey i Gil, en el seu article "El placer de usar las TIC en el aula de Infantil" ens explica com l'escola ha de preparar desde les edats més promptes als seus alumnes per a la utilització de les TIC com a recurs educatiu. En l'article es qüestiona un aspecte molt interesant que és la manera en què s'han introduït les TIC a l'aula d'infantil. Perquè ara tenim un projector, un ordinador, però és realment suficient això? Quin paper han tingut les noves tecnologies en el rendiment i la motivació dels nostres infants més petits?

Es veu completament reflexat en aquest article, com el que estem fent és introduïr material però, i que hi ha del seu ús? No és només tenir el material, sinó utilitzar-lo com a recurs quotidià, i realment no és el que estem fent. El que estem fent és utilitzar de manera excepcional, en una ocasió especial un DVD, si els nins es porten bé posar-lis un joc a l'ordinador... en fi, que el que estem fent no és integrar les TIC com a recurs curricular, sinó com a recurs puntual la qual cosa fa que no es pugui adquirir la correcta utilitzacio d'aquests.

Com a docents és molt important aprendre a utilitzar els recursos TIC per a crear activitats que siguin viables de dur a terme a la nostra aula, perquè hi ha activitats molt interesants i significatives per als nostres infants.

Finalment, ja per acabar aquesta entrada, adjunto un vídeo que m'ha semblat molt interessant sobre les TIC  a l'aula d'infantil. ens parla dels diferents recursos TIC en l'educació infantil, quines possibilitats ens ofereix i què hem de fer els docents per aconseguir l'aprenentatge significatiu amb aquests.

ELS MATERIALS DIDÀCTICS MULTIMÈDIA

ELS MATERIALS DIDÀCTICS MULTIMÈDIA

En aquest darrere tema, hem parlat dels materials didàctics multimèdia. Actualment n'hi ha una quantitat inabarcable i és gairebé del tot impossible coneixe'ls tots. 

És l'aspecte que em va cridar més l'atenció, i per això, m'he fixat amb la lectura complementària de Santos Urbina "Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil" .

En la lectura, Santos ens explica de forma justificada què ha de tenir un material multimèdia per a ser adequat per als infants d'una determinada edat. Encara que sembli  que està tot molt pensat per a cada edat, i que nosaltres ens fiem tant del petit cartell que posa " a partir de X anys" la veritat és que en aquest camp hi ha molta ignorància, i que el que més interessa als productors d'aquest material és la venta, el màrqueting.

A continuació ens parla de les instruccions a seguir, les consignes, els botons del teclat, els punters digitals, l'ús tutel·lat, l'adaptació a l'etapa psicomotora dels infants entre d'altres aspectes, i ens ajuda a distinguir aquells materials vàlids dels no vàlids per a l'ús educatiu en les nostres aules d'infantil.

Fa uns anys, era realment impensable creure que un infant d'infantil tingués accés als ordinadors a l'escola, però ara és una eina de cada vegada més freqüent. Tanmateix, considero que el principal entrebanc d'aquests softwares és per als infants, distinguir l'ús que se'n fa a casa del que se'n pugui fer a l'escola, perquè per a ells és realment el mateix però se'ls hi estan proporcionant diferents directrius per a una mateixa eina i això potser caòtic en les primeres edats.

Una possible solució a aquest problema, és la coordinació amb les famílies.Em sembla una tasca del tot laboriosa i gairebé inverosímil que els pares vegin els materials multimèdia com a un element educatiu, ja que en la societat que vivim tot va molt ràpid i aquests materials s'empren a casa com un element per a entretenir els infants mentre els pares estan treballant, com una espècie de cangur.

En quant als materials adaptats per a cada edat, seria interessant que a l'inici de curs els docents donéssin als pares una llista de materials aptes per a aquella etapa dels infants, ja que d'aquesta manera s'evitaria l'ús erroni de molts programes i a més es potenciaria l'ús dels bons programes. 

Com a docents, crec que ens hem de reinventar en el camp de la informàtica, i fer un inventari de materials aptes i no aptes per a ensenyar a les escoles i per complementar l'aprenentatge dels nostres infants, d'una manera lúdica. De vegades però, això és complicat i molts mestres s'estanquen i utilitzen el mateix material una vegada i una altra. És una mica el què ha passat amb el programa de'n Pipo. Com que es coneixen les seves possibilitats didàctiques i fins i tot hi ha una variant per a cada cosa que es vol ensenyar, aquesta comoditat fa que no busquem alternatives i arribem a caure en la obsolescència tecnològica que ja pugui tenir aquest programa.

Ja per acabar, vull dir, que crec que la nostra feina com a mestres és fer una feina permanent de recerca i avaluació de materials multimèdia per no quedar-nos obsolets en aquest camp i afavorir l'aprenentatge dels nostres infants de la manera més idònia possible.

El present link és el de la lectura de Santos, que és de gran referència per aquest tema

http://edutec.rediris.es/Revelec2/Revelec13/PDF/urbina.pdf