L'APLICACIÓ DE LES TIC EN ELS PROCESSOS EDUCATIUS

En aquest tema, seguim tractant l'evolució de les tecnologies i de la societat, i així com anteriorment ens vam fixar en tots els canvis que havia fet en la societat, en aquesta ocasió ens fixarem més concretament en els canvis que ens ha suposat a l'hora d'aprendre.

Per a la realització d'aquesta entrada em centro en dues de les principals lectures de referència d'aquest tema: "El desarrollo profesional de los docentes en entornos personales de aprendizaje" de Castañeda i Adell i "La anatomía de los PLES" dels mateixos autors.

En primer lloc és molt important parlar del desenvolupament professional. El desenvolupament professional docent (DPD) és l'intent d'analitzar i comprendre com els docents aprenen a aprendre i transformen els seus coneixements en millores que apliquen a les seves pràctiques, amb l'objectiu d'optimitzar els resultats d'aprenentatge dels estudiants. (Avalos 2011).

Aquest desenvolupament requereix molts processos mentals, estem parlant de la implicació cognitiva, la capacitat de quëustionar i analitzar idees i pràctiques en l'aula, capacitat per a planificar...

Aquest entorn no sempre ve donat com una cosa bona, sinó que en moltes ocasions és al contrari i és un entorn que no manifesta interés per l'evolució de l'ensenyança, és a dir, que ho veu com a una cosa mecànica. Com a docents està a les nostres mans canviar aquesta realitat, gràcies a les noves tecnologies podem organitzar el nostre entorn d'aprenentatge (PLE)

Aquest PLE, (Personal Learning environment) el podríem definir com al conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma habitual per a a aprendre. És el resultat de tres principals activitas: llegir, reflexionar i compartir informació.

Realment sempre hem tengut un entorn personal d'aprenentatge, el que passa és que no n'hem estat conscients o no li hem prestat atenció. 

Actualment ens trobem en una realitat en la qual enriquir el PLE suposa una estratègia per aprendre eficientment, i el fet de desconeixe'l suposa deixar perdre una eina de metacognició.

Des del meu punt de vista, convergeixo amb els autors, en quant a l'existència del PLE. sempre hem après, hem construït el coneixement d'una forma o una altra el que canvia és la manera de fer-ho que hem tingut. Antigament un mestre estudiava la carrera, i en acabar aquesta ja estava, tota la vida ensenyava el mateix i de la mateixa manera. La societat d'aquell moment no qüestionava el què rebia a les escoles, sinó que al contrari, era el coneixement veritable per a ells, sense possibilitat d'error.

Amb el canvi d'era però, aquest paper ha desaparegut totalment. Actualment estudiar una carrera no vol dir no formar-se mai més sinó al contrari, estem avançant a un ritme tan vertiginós que gairebé no tenim temps d'actualitzar-nos al ritme que avancen les coses.

És molt important ser conscients del nostre PLE, per construïrlo, i adaptar-lo a les necessitats que se'ns vagin presentant tal i com ens afirmen els autors.

La part amb la qual no convergeixo és amb l'enfocament tan tecnològic que se li dóna a aquest PLE. Considero que la tecnologia ens ha ajudat molt a avançar però, crec que també hem de tenir en compte que la importància de la investigació, i de l'intercanvi personal, també són formes molt vàlides per a enriquir-nos.

Finalment, dir que el PLE, és una eina que tots els docents hauríem de dominar i adaptar en funció del nostre alumnat, encara que no és tan senzill com sembla ja que en algunes ocasions la manca de temps, la poca motivació i altres factors, no ens ajuden a seguir formant-nos.

En quant a la pròpia experiència, he intentat realitzar el meu PLE. M'ha estat molt complicat prendre consciència de les eines que utilitzava per a cada cosa, però després de fer-ho me n'he adonat de què el meu PLE és molt senzill i limitat. Sempre accedeixo a les mateixes fonts d'informació, perquè ja les conec i sé com funcionen, quan no hauria de ser així, hauria d'anar introduïnt noves fonts de coneixement.

El fet de realitzar-lo m'ha permès però, adonar-me del que puc millorar sobre la meva manera d'aprendre, ja que hi ha molts recursos que no utilitzo i em podrien servir de gran ajuda.

Per altra banda dir que hi ha molt poques eines que utilitzo per primera vegada aquest any, que estan destacades en color taronja, i són l'edmodo i el blog. Realment és trist dir-ho però les dues eines noves que he incorporat ha estat a la força, ja que no ha estat iniciativa meva sinó que ha vingut donat per la formació que estic rebent.

Hi ha moltes coses que em manquen, però crec que el fet de realitzar el propi ple, és el punt de partida essencial per a poder-lo millorar i adequar al nostre dia a dia. Aquest és l'enllaç per al meu PLE.


https://drive.google.com/#my-drive

En el futur, haure d'incorporar el google drive a la branca de compartir coneixements, ja que per a les darreres dues entrades, en les quals he volgut adjuntar documents, l'he utilitzat per primer cop, i no ho havia fet mai, però serà si el segueixo utilitzant de forma asidua.

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

En aquest nou tema, hem parlat del concepte de societat, de com aquest ha canviat notablement durant el pas dels anys per dir-se " Societat de la Informació i la Comunicació". 

A mode de resum per il·lustrar l'evolució de la nostra societat, la següent imatge mostra de manera gràfica i simbòlica l'evolució que hem patit. La imatge és d'una autora, Maria Pinto, que descriu la societat de la informació, en el següent link:  http://www.mariapinto.es/alfamedia/cultura/sociedad.htm

Hem de ser conscients, que estem parlant d'una espècie de tercera revolució industrial ja que l'entorn social, econòmic i cultural ha canviat radicalment.

Basant-nos en l'article de  Manuel Área, és important tenir en compte que no podem entendre la societat sense la tecnologia ni viceversa. En tot moment van de la mà, estem parlant d'una relació simbiótica, ja que sense una no entenem l'altra. Els avenços que la tecnologia ens ha suposat són realment molt numerosos, i és complicat nombrar-los tots perquè la llista és gairebé infinita però aquests són alguns:

- Permeten traspassar la barrera espaial-temporal que suposa la distància terrestre. Anteriorment era molt difícil comunicar-se amb algú que era a l'estranger, i actualment ja no només ens hi podem comunicar sinó que a més, els podem veure!

- Agilitzen gestions que abans suposaven hores de burocràcia, convertint-les en un simple tràmit pel qual no es necessari moure's de casa.

- Afavoreix la GLOBALITZACIÓ: encara que la globalització és anterior a les noves tecnologies, aquestes han permes agilitzar-la.

Per contra també hi trobem alguns inconvenients com són:

- L'hegemonia cultural: estem perdent els propis valors culturals per viure els mateixos que ens arriben d'altres llocs.

- Obstaculitzen un progrés cap a un món més igualitari, és a dir marquen més la diferència entre les classes socials, basant-nos en la riquesa material.

- S'ha estès la falsa creença de què el progrés tecnològic significa millorar el benestar general de la població, i això no té perquè ser així.

Hi ha molts pros i contres, però la nostra tasca com a docents és educar perquè l'ús de les TIC sigui el més racional possible, i condueixi més cap a un progrés que cap a un retrocés. A més hem de tenir en compte, la necessitat de formació permanent, ja que les noves tecnologies avancen a un ritme vertiginós i per això tenim els anomenats "Analfabets digitals", que són totes aquelles persones que van estudiar sense la invasió de les TIC i que ara  pateixen l'obsolescència de no incorporar-los.

La tasca de multialfabetitzar als nostres infants, és cosa de l'escola i també de la família, i com més esforç centrem en aconseguir que aquest ensenyament sigui el més crític, autònom i productiu possible, més possibilitats tendrem de reduir els usos inadequats que se'n puguin fer.

LES TIC COM A EINA DE COMUNICACIÓ ESCOLA FAMÍLIA

En aquest tema, hem vist quina potencialitat tenen les TIC per ajudar-nos a conseguir una tasca del tot complexa: La comunicació escola-família. Sembla que en els temps que corren, en què tot està informatizat i la informació és capaç de travessar el món en tan sols uns instants, la família ja ha de tenir una evidenciada relació de participació amb l'escola. 

Contràriament a l'anterior evidència no és així. Seguim tenint una escola, en la qual les famílies tenen un paper secundari, en les quals la família només aporta els infants i això no és gens satisfactori per als nostres infants. 

Les noves Tecnologies, ens posen a l'abast un caramull de facilitats que abans no tenien, i les quals ens permeten millorar la relació amb les famílies sempre que en facem un bon ús. Hem de distingir, el grau d'implicació de les famílies entre PARTICIPACIÓ que significa que les famílies forment part d'una activitat ja pensada, mentre que la COL·LABORACIÓ, va més enllà, i les famílies tenen part en el paper de planificació de les activitats.

El paper de les famílies en la vida dels centres, ha anat variant al llarg dels anys encara, que no al ritme que esperem que ho haurien d'haver fet.

L'any 1978 amb la Constitució s'aprova la participació de la família en l'escola qu es concreta posteriorment en la LODE el 1985. la LODE estipula la participació dels pares en consells escolars i posteriorment, la LOGSE recuperarà aquest aspecte cinc anys després. A més d'això però, aquesta llei permetrà implicar als pares per aconseguir els objectius educatius fins que finalment la LOE el 2006 parla del paper dels pares de la següent manera: "la participación de los padres como un valor básico para la formación de ciudadanos autónomos, libres..."

Per tant, la teoria, la normativa la tenim, ara el que ens falta és posar-la en pràctica. Hem de canviar el xip i crear una escola innovadora. Això només serà possible mitjançant un Aprenentatge Comunitari, la qual cosa implica juntar tots els agents que intervenen en procés educatiu per aconseguir el millor ensenyament pels infants del nostre futur.

Actualment existeixen un gran ventall de possibilitats amb les TIC que permeten utilitzar-les per a construïr aquesta escola comunitària. Estemp parlant de:

- Escoles de pares en web: per aconsellar els pares en alguns aspectes educatius, compartir inquietuds.

- Comunitats d'aprenentatge: tota la comunitat hi participa

- Informar a través de SMS

- El correu electrònic, que ha millorat molt la relació amb les famílies

- Els Blogs, són una eina molt interessant per a compartir activitats

- Xarxes socials, permeten mitjançant l'ús de plataformes tenir un punt de trobada comú.

Tot això està molt bé, però realment tenim com a docents la formació per a posar en marxa aquest tipus d'escola? Fins a quin punt les noves tecnologies ens fan avançar i fins a quin punt ens fan retrocedir? Són qüestions en les quals hauríem de reflexionar per saber en quin punt ens trobem i cap on hem d'avançar.

La Integració Curricular dels Mitjans i Recursos Tecnològics

LA INTEGRACIÓ DE LES TIC A L'AULA

En aquesta última unitat, hem parlat de l'evolució que ha sofrit la inserció de les TIC  a l'escola des del final del segle XX fins als nostres dies.  La seva introducció començà amb un gran auge , projectes, però a mesure que passaren els anys decaigué aquest auge degut a problemes pressupostaris i d'infraestructures. Anys després resorgí una altra vegada i així paulatinament. Aquesta seria a mode de resum, un esquema d'aquesta inserció de les TIC.

1) Fi s.XX : PRIMERS PROGRAMES INSTITUCIONALS: incorporació de la informàtica al currículum, formació del professorat en aquest camp, creació de software i ús de l'ordinador en l'adminsitració. PROJECTE ATENEA.

2) Anys 90: LOGSE: no prioritza les TIC. reducció dels recursos destinats a les TIC i estancament d'aquestes.

3) s.XXI: FASCINACIÓ PER INTERNET: e-Learning 2000: dotació de totes les escoles d'internet, formació al professorat... España.es i plans autonòmics: XARXIPÈLAG.

Com podem observar en l'esquema, la integració de les TIC ha sorgit avanços i retrocessos al llarg de la seva implantació i no vol dir que això no torni a passar, malgrat ara estem arribant en un punt en què tot està totalment tecnologitzat.  No es tracta simplement de tenir ordinadors, programes multimèdia per a integrar les TIC, sinó que tots els agents compromesos en el procés educatiu han de posar part per a que això funcioni. Estem parlant dels professors, els alumnes, els pares i tota la comunitat educativa.

Asorey i Gil, en el seu article "El placer de usar las TIC en el aula de Infantil" ens explica com l'escola ha de preparar desde les edats més promptes als seus alumnes per a la utilització de les TIC com a recurs educatiu. En l'article es qüestiona un aspecte molt interesant que és la manera en què s'han introduït les TIC a l'aula d'infantil. Perquè ara tenim un projector, un ordinador, però és realment suficient això? Quin paper han tingut les noves tecnologies en el rendiment i la motivació dels nostres infants més petits?

Es veu completament reflexat en aquest article, com el que estem fent és introduïr material però, i que hi ha del seu ús? No és només tenir el material, sinó utilitzar-lo com a recurs quotidià, i realment no és el que estem fent. El que estem fent és utilitzar de manera excepcional, en una ocasió especial un DVD, si els nins es porten bé posar-lis un joc a l'ordinador... en fi, que el que estem fent no és integrar les TIC com a recurs curricular, sinó com a recurs puntual la qual cosa fa que no es pugui adquirir la correcta utilitzacio d'aquests.

Com a docents és molt important aprendre a utilitzar els recursos TIC per a crear activitats que siguin viables de dur a terme a la nostra aula, perquè hi ha activitats molt interesants i significatives per als nostres infants.

Finalment, ja per acabar aquesta entrada, adjunto un vídeo que m'ha semblat molt interessant sobre les TIC  a l'aula d'infantil. ens parla dels diferents recursos TIC en l'educació infantil, quines possibilitats ens ofereix i què hem de fer els docents per aconseguir l'aprenentatge significatiu amb aquests.

ELS MATERIALS DIDÀCTICS MULTIMÈDIA

ELS MATERIALS DIDÀCTICS MULTIMÈDIA

En aquest darrere tema, hem parlat dels materials didàctics multimèdia. Actualment n'hi ha una quantitat inabarcable i és gairebé del tot impossible coneixe'ls tots. 

És l'aspecte que em va cridar més l'atenció, i per això, m'he fixat amb la lectura complementària de Santos Urbina "Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil" .

En la lectura, Santos ens explica de forma justificada què ha de tenir un material multimèdia per a ser adequat per als infants d'una determinada edat. Encara que sembli  que està tot molt pensat per a cada edat, i que nosaltres ens fiem tant del petit cartell que posa " a partir de X anys" la veritat és que en aquest camp hi ha molta ignorància, i que el que més interessa als productors d'aquest material és la venta, el màrqueting.

A continuació ens parla de les instruccions a seguir, les consignes, els botons del teclat, els punters digitals, l'ús tutel·lat, l'adaptació a l'etapa psicomotora dels infants entre d'altres aspectes, i ens ajuda a distinguir aquells materials vàlids dels no vàlids per a l'ús educatiu en les nostres aules d'infantil.

Fa uns anys, era realment impensable creure que un infant d'infantil tingués accés als ordinadors a l'escola, però ara és una eina de cada vegada més freqüent. Tanmateix, considero que el principal entrebanc d'aquests softwares és per als infants, distinguir l'ús que se'n fa a casa del que se'n pugui fer a l'escola, perquè per a ells és realment el mateix però se'ls hi estan proporcionant diferents directrius per a una mateixa eina i això potser caòtic en les primeres edats.

Una possible solució a aquest problema, és la coordinació amb les famílies.Em sembla una tasca del tot laboriosa i gairebé inverosímil que els pares vegin els materials multimèdia com a un element educatiu, ja que en la societat que vivim tot va molt ràpid i aquests materials s'empren a casa com un element per a entretenir els infants mentre els pares estan treballant, com una espècie de cangur.

En quant als materials adaptats per a cada edat, seria interessant que a l'inici de curs els docents donéssin als pares una llista de materials aptes per a aquella etapa dels infants, ja que d'aquesta manera s'evitaria l'ús erroni de molts programes i a més es potenciaria l'ús dels bons programes. 

Com a docents, crec que ens hem de reinventar en el camp de la informàtica, i fer un inventari de materials aptes i no aptes per a ensenyar a les escoles i per complementar l'aprenentatge dels nostres infants, d'una manera lúdica. De vegades però, això és complicat i molts mestres s'estanquen i utilitzen el mateix material una vegada i una altra. És una mica el què ha passat amb el programa de'n Pipo. Com que es coneixen les seves possibilitats didàctiques i fins i tot hi ha una variant per a cada cosa que es vol ensenyar, aquesta comoditat fa que no busquem alternatives i arribem a caure en la obsolescència tecnològica que ja pugui tenir aquest programa.

Ja per acabar, vull dir, que crec que la nostra feina com a mestres és fer una feina permanent de recerca i avaluació de materials multimèdia per no quedar-nos obsolets en aquest camp i afavorir l'aprenentatge dels nostres infants de la manera més idònia possible.

El present link és el de la lectura de Santos, que és de gran referència per aquest tema

http://edutec.rediris.es/Revelec2/Revelec13/PDF/urbina.pdf

LES POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES DE L'ORDINADOR I LES XARXES

LES POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES DE L'ORDINADOR I LES XARXES

En aquesta primera unitat, ens hem introduït en el món de la informàtica, i hem aprofundit en la cabuda d'aquest en la nostra futura professió, l'educació infantil.

Cal dir que l'ordinador i les xarxes ens poden servir com a instrument per a realitzar altres tasques com pugui ser un treball de recerca, consultes, accedir a jocs, webs etc. o per altra banda, poden ser un objecte d'estudi en si, és a dir estudiar els ordinadors i tot el món de la informàtica com a contingut.

Passant a un altre tema, anem a parlar de les noves tecnologies com a eines del professorat. Realment s'han produït avanços excepcionals en temps rècord, els quals permeten facilitar tasques que anteriorment suposàven un gran esforç. Les pissarres digitals, els dispositius tàctils, els jocs interactius... han posat a l'abast de qualsevol persona un grapat de recursos inimaginables però arriba un moment en què aquesta facilitat pot ser negativa.

Portem una vida cada vegada més estressant en la qual no ens parem a pensar en les petites coses, sinó en aquelles que "realment" importen o per què no dir-ho així en aquelles que ens faciliten la nostra feina.El resultat però no és en tots els casos bo sinó al contrari, arriba un punt en què hi ha professionals que no es preparen res degut a que simplement clicant un botó poden accedir a tot tipus de recursos. Aquest fet, pot suposar en molts casos el declivi de la qualitat de l'ensenyament que aquell professor està impartint.

No obstant, hi pot haver el cas contrari, que des del meu punt de vista és el que hauria de ser més freqüent, i és que aquests avanços tecnològics serveixin per a completar la formació del professorat i per enfortir aquells coneixements que volen transmetre, així com per als alumnes podrien servir per a ser més competents en la recerca, reforçar les seves habilitats matemàtiques, de llengua, etc. però tot això és molt complicat i més en el cas dels infants.

La societat està tecnològicament massificada i els infants com en totes les altres coses de la seva vida necessiten uns límits en quant a la tecnologia, però els adults som qui els hi hem de proporcionar, ja que ells no ho saben fer de manera autònoma.

Aquest és un vídeo una mica paròdic sobre l'abús de les TIC, però que en algunes coses és ben realista.

Per altre costat, una funció molt enriquidora tan pels pares, com pels infants i els mestres, és la comunicació que aquests canals permeten. Sempre que sigui possible és preferible la comunicació cara a cara, però estem vivint en una societat en què els alumnes de les aules augmenten i el professorat disminueix, i per tant, a cada alumne li toca menys temps perquè s'ha de repartir entre tots els altres. Per això, les noves tecnologies, a més d'oferir la possibilitat de comunicar-se l'escola i les famílies quan la comunicació cara a cara no és possible, ofereixen l'opció d'estar en contacte continuament, i a més de coordinar els pares.

Per exemple, la comunicació via email permet a tots els pares estar al corrent, i alhora tenir un canal de comunicació més personal amb el mestre, per informacions més personals. Per altre costat, hi ha alternatives com els blocs que podrien servir per intercanviar opinions sobre aspectes de l'escola, per transmetre informació general etc.

En conclusió, les noves tecnologies són una eina molt potent a l'abast del món educatiu, però és molt important que nosaltres com a futurs docents conscienciem els alumnes del seu ús prudent així com als seus pares i no oblidem transmetre un consum prudent d'aquestes ja que sinó, poden arribar a ser com una droga.

NO ÉS UN COMENÇAMENT DE CURS NORMAL!

Aquesta primera entrada, de prova, he decidit dedicar-la a la situació actual, i per això, he recollit uns quants vídeos que ens semblen rellevants tant per a educadors, com per pares, alumnes i resta de la comunitat educativa.

En primer lloc, una explicació de la LOMCE, un dels motius d'aquesta vaga, explicada per un gran referent per tots els professionals de l'educació com és Francesco Tonucci.

Aquest vídeo que mostro a continuació explica molt bé tota la situació actual, crec que deixa moltes coses clares a aquells qui encara no li tenguin!

Aquest segon vídeo, és una cançó que justifica totalment aquesta vaga. És un moviment per donar una educació de qualitat als qui seran el futur de demà, per tots ells, mereix sacrificar una petita part d'aquest curs, pel seu futur. A més en aquest vídeo es pot veure quanta gent s'ha mobilitzat, no és un moviment singular ni polític sinó en defensa de l'educació pública en el qual hi participen, escoles, pares, gent, la universitat. ÀNIMS A TOTS!

I finalment aquest vídeo que ja vam veure a classe però que crec que és bastant il·lustratiu. L'educació, no hauria de ser mai la titella en mans d'un grapat de polítics que es contradiuen dia a dia, i que utilitzen armes com el "Decret llei" per fer-se valer. El què aconsegueixen (siguin del bando que siguin) és que els ciutadans reclamem la Democràcia per la qual els nostres avantpassats varen lluitar molts i molts anys. Per què fer-se valer d'una majoria absoluta a les urnes NO és una justificació per carregar-se l'Educació dels nostres infants!

Ha de quedar ben clar que això NO és una vaga política, i que NO és un inici de curs normal. Per tot això,  ànims a tots els qui han fet possible aquesta vaga, perquè el simple fet d'haver aconseguit aquesta col·laboració demostra la importància del què defensem!